1r Primària A

Aquest divendres vam finalitzar el projecte dels SUPEPODERS i, com no podia ser d'una altra manera, ho vam celebrar amb una gran festa. No hi va faltar de res: decoració, menjar, exhibicions, música i ball! Com totes les festes, una de les part més importants és la dels preparatius. Confeccionàrem un llarg llistat amb les idees de tot allò que ens faria ganes que hi hagués a la nostra superfesta. Entre tots i totes aviat sorgiren propostes d'allò que podíem aportar cadascú de nosaltres en funció de les nostres habilitats: - Jo tocaré la música!- Va dir n'Hugo. - En Giovanni ens pot ensenyar a fer pizzes.- digueren altres. - I n'Amina el pastís!.- afegí n'Ahmed. - Na Nerea pot fer una demostració amb el cavall! - ... La cosa anava molt bé, doncs un dels objectius del projecte semblava que s'havia assolit. Entre ells i elles es reconeixien les habilitats, s'animaven mútuament i cadascú volia fer la seva aportació per tal que la festa fos un èxit. I així va ser...

 La setmana passada va ser el torn den Joaquín, n'Ahmed, na Sònia i na Maria. En Joaquín ens va explicar que tenia el superpoder de la PARLA. Així, a través d'un poema meravellós, ens va fer saber que li encanta explicar històries de tot tipus i que, quan ho fa, tothom queda encisat pel que explica. N'Ahmed ens va dir que té el superpoder de JUGAR A FUTBOL i vam poder comprovar com domina la pilota a la perfecció! Na Sònia ens va explicar que té el superpoder de RESPECTAR ELS ANIMALS, siguin del tipus que siguin; i que no li agrada gens que algunes persones no els tractin bé. Na Maria ens va dir que té el superpoder de L'ART i que el seu güelo i la seva mare també saben pintar molt bé.

 La llum atrau de forma natural als infants i causa aquest efecte màgic que permet viure i sentir la transformació i reacció dels materials i objectes. Dur a terme una proposta amb una il·luminació diferent de l'habitual és del tot sorprenent. Els colors no es mostren com nosaltres esperem. En aquest cas, l'ús de llum negra fa que determinats colors ressaltin més en la foscor, encenent-se com per art de màgia i donant com a resultat una experiència sensorial única.

 Aquesta setmana hem pogut conèixer els superpoders d'en Marc, na Wiam, na Francesca i na Marwa. En Marc ens ha contat que té el superpoder de nedar i bussejar i que pot fer-ho durant tot l'any, tant si és primavera, estiu o tardor. Quan es fica dins l'aigua es transfoma en un peixet i pot nedar hores i hores! Aquesta setmana ens ha passat una cosa ben curiosa i és que tenim tres persones amb el mateix superpoder!! Na Wiam, na Francesca i na Marwa tenen el superpoder d'ajudar i tenir cura de la gent. Així que famílies, podeu estar ben tranquil·les, que estam en bones mans!

Aquesta setmana hem conegut un poc més a n'Hugo, n'Osama i en Quim. N'Hugo ens ha demostrat que té el superpoder de la MÚSICA. Li encanta fer sonar els instruments tradicionals de Formentera i, després d'escoltar-lo, podem afirmar que ho fa molt i molt bé! N'Osama ens ha explicat que té el superpoder de la CONSTRUCCIÓ. Li agrada molt dissenyar cases, escoles, piscines i després construir-les. També ens ha dit que és molt bo arreglant les coses que es fan malbé. En Quim ens ha confessat que té el superpoder d'INVENTAR COSES. La seva imaginació i creativitat li permeten inventant artefactes d'allò més sofisticats. Diu que quan sigui gran inventarà un robot que faci totes les feines de casa.

 Aquesta setmana, el conte "L'enigma de Vilagallina" ens ha inspirat per treballar un poc més les habilitats creatives i de pensament Després del taller de creació literària, hem realitzat una proposta  artística d'experimentació a partir de plomes naturals i pintura, on la destresa, la paciència i la concentració han jugat un paper fonamental.  Les gallines també han compartit protagonisme a la sessió de filosofia. Aquesta vegada en format de joc tradicional. Així, de mica en mica, hem anat descobrint el quadre que s'amagava darrere dels nombres, elaborant hipòtesis i comprovant-les a mesura que "La gallina cega" de Francisco Goya s'anava destapant.  Finalment, com no podia ser d'altra manera, hem acabat la sessió jugant a la "Gallineta cega"!

 Caminar pel cap de Barbaria, amb els seus colors i matisos, fa que els ulls s'omplin d'una bellesa tan extraordinària que sembli irreal, com si es tractés d'un decorat. Tot i haver-ne parlat prèviament a la classe d'allò que ens trobaríem, sembla que les nostres petites passes ressegueixin un camí que  no porti enlloc... i de sobte, ELL, majestuós i solemne, com un guardià del temps, guaita a l'horitzó de manera gairebé inesperada. Tot i ser de dia i romandre apagat, és capaç d'il·luminar les nostres mirades i dibuixar somriures en la seva descoberta. Però el far, no ha sigut l'única sorpresa... l'existència d'un forat molt gran i un poc perillós del qual ja ens n'havia parlat n'Hugo abans de partir, ha despertat la nostra curiositat. Nervis, emoció, por per allò desconegut, però sobretot CONFIANÇA. Confiança en què els infants són capaços d'allò que es proposen quan se'ls ofereixen els recursos i saben que creiem en les seves possib...